Comencen els treballs forestals a Deià
Aquesta primavera, els senyals de regeneració són impossibles de no veure. En diferents indrets del municipi, les colles forestals han estat treballant sobre el terreny: obrint tallafocs estratègics, reactivant olivars antics i ajudant a retornar un paisatge ancestral a la seva vocació productiva.
Regenera Deià va néixer de la voluntat de regenerar aquesta terra. Després de 6 mesos de planificació, captació de fons i creació d'aliances i col·laboracions, la feina sobre el terreny ja està transformant el territori.
Entre març i juny, els treballs forestals s'han accelerat a tot el municipi, amb tres empreses locals treballant en zones estratègiques per reduir el risc d'incendi, recuperar paisatges agroforestals abandonats i obrir el proper capítol de la regeneració a la Serra de Tramuntana.
Una primavera d'acció al front dels tallafocs
A Cala Deià i a la zona de Can Comelles, Mateu Valls i Net Pellet treballen en el que està esdevenint el tallafoc central del municipi. Aquesta zona és especialment important per a Regenera Deià, ja que fa poc s'ha signat un acord de custòdia del territori amb la finca de Can Comelles, pel qual Regenera Deià i Abocaverds assumiran la gestió a llarg termini dels terrenys.
Net Pellet, l'empresa de referència de l'illa en l'aprofitament energètic de la biomassa forestal, ha fet els treballs forestals necessaris per obrir i reforçar aquesta zona estratègica de protecció. A més de reduir el risc d'incendi, el projecte vol recuperar la producció agrícola i convertir la zona en el nucli central d'una iniciativa de pasturatge guerriller: el punt zero d'un nou model de gestió del paisatge que combina prevenció d'incendis, agricultura regenerativa, ramaderia i custòdia comunitària.
Alhora, Josep Vicens, de Sóller, ha liderat una gran actuació a la zona de Ses Planes. En Josep encapçala una de les colles forestals i agrícoles joves més potents de la Serra, que combina coneixement tècnic, experiència local i capacitat pràctica sobre el terreny. Aquesta actuació ha estat possible gràcies a la combinació d'inversió privada dels propietaris de la finca, fons públics i el suport de Regenera Deià a través del seu servei de finestreta única de gestió del territori.
A Es Recó, l'equip de Montepino ha estat aclarint i millorant els accessos en una de les zones boscoses habitades més denses del municipi. És exactament el tipus de feina que importa abans d'una emergència: millorar accessos i sortides, reduir la biomassa acumulada i fer el paisatge més segur per als veïns, els serveis d'emergència i el mateix bosc.
Montepino també ha treballat a Can Gall, a la zona de s'Alconàsser, una altra iniciativa privada inspiradora amb el suport de FIM i Regenera Deià. Junts, aquests projectes mostren què és possible quan propietaris, empreses locals, fons públics i coordinació ciutadana comencen a anar en la mateixa direcció.
Gairebé cinc hectàrees de bosc recuperades
En conjunt, aquestes actuacions fan que gairebé cinc hectàrees de bosc i olivars abandonats ja s'hagin aclarit o es gestionin activament.
No es tracta simplement de «netejar» el bosc. Es tracta de retornar l'estructura a paisatges que s'havien tornat densos, sense gestió i vulnerables després de dècades d'abandonament agrícola. Arreu del poble, olivars antics tornen a aparèixer davall els pins. Les marjades de pedra en sec tornen a ser visibles. Els tallafocs estratègics prenen forma allà on els accessos, la densitat de vegetació i la biomassa acumulada havien creat un risc real.
L'objectiu no és esborrar el bosc, sinó recuperar un mosaic agroforestal sa de finques i boscos: un paisatge menys sobrecarregat, més biodivers, més resilient i més ben integrat amb els sistemes agrícoles i ramaders tradicionals.
Del risc d'incendi al valor local
Una de les idees centrals de Regenera Deià és que la regeneració ha de ser holística. En un paisatge cultural com la Serra de Tramuntana, no hi pot haver sostenibilitat ambiental sense sostenibilitat econòmica i social. Per això és essencial recuperar el valor dels productes de la terra: els usos tradicionals del territori s'han d'actualitzar i rellançar per al segle XXI.
La gestió del territori ha de tornar a ser econòmicament viable, i la prevenció d'incendis no s'hauria de veure només com un cost. Si s'organitza bé, la gestió forestal també pot reactivar cadenes de valor locals.
La fusta retirada d'aquests tallafocs es transforma en pèl·lets, estella i fusta per a fusteria. Així, un material que podria haver quedat com a combustible per a futurs incendis es converteix en energia, ofici i valor econòmic local.
I encara n'hi ha més. La primera edició limitada de mobles tallafoc ja està en marxa: peces fetes amb la fusta retirada en aquestes actuacions, que converteixen la feina de prevenció en una cosa visible, útil i bella.
Aviat en sabreu més. Esperau veure-ho aquest estiu.
La propera passa: els animals tornen al paisatge
Aclarir és només la primera fase. El veritable repte és el manteniment.
Per això la propera passa és tornar a integrar els animals en el sistema. Les ovelles i els ases mallorquins poden ajudar a mantenir aquestes zones obertes, sanes i productives al llarg del temps, reduint la necessitat d'actuacions mecàniques repetides i recuperant una forma de gestió del paisatge profundament arrelada a la història de la Serra.
Regenera Deià està captant fons per posar en marxa el seu projecte de pasturatge guerriller, una manera pràctica i de baix cost de recuperar el bestiar com el millor aliat de les persones en la prevenció d'incendis i la restauració ecològica.
I el primer ramat de Regenera, de precioses ovelles roges mallorquines, arribarà a Deià molt aviat.
Un paisatge que es torna a moure
Aquesta primavera ha demostrat que la regeneració no és una idea abstracta. És una cosa que passa amb persones, eines, animals, finançament, permisos, propietaris i constància (molta constància!).
Passa quan un olivar antic torna a veure's.
Quan un tallafoc es converteix en un corredor de seguretat.
Quan la fusta es converteix en mobles.
Quan les ovelles tornen a llocs que havien quedat en silenci.
I quan una comunitat decideix que el paisatge no és només una cosa per admirar, sinó una cosa de la qual tenir cura, plegats.



