Tres trobades, desenes de padrins i veïns entorn de la mateixa olla i un xef local que ajuda un poble a tornar a posar les seves receptes damunt la taula.
Un paisatge no són només arbres, marjades i camins. També és el menjar que la gent fa amb el que dona la terra, els records lligats a cada plat i el coneixement transmès entorn de la taula de la cuina. Per a Regenera Deià, recuperar l'agricultura i l'ecologia de la vall sempre ha anat de la mà de recuperar allò en què aquesta terra es transforma a la cuina: les sopes, la sobrassada, els guisats de peix que abans reunien tota la casa a taula.
Per això la gastronomia s'ha convertit en una de les línies de feina més alegres de Regenera Deià: no és una activitat secundària, sinó una forma de regeneració en si mateixa.
El menjar com a memòria, el menjar com a paisatge
La cuina tradicional de Deià mai no va anar separada de la terra que l'envolta. Depenia del que produïen les marjades, els horts i la costa a cada estació, i en cada recepta duia generacions de coneixement sobre com aprofitar-ho bé: com fer rendir els ingredients, respectar el producte i convertir un grapat del que hi havia en un plat capaç de reunir tota la casa.
Bona part d'aquest coneixement avui només viu en la memòria dels padrins del poble. El programa culinari de Regenera Deià existeix per assegurar que no s'aturi aquí: per crear espais on aquest saber pugui passar de manera natural d'una generació a l'altra abans que es perdi.
Tres trobades, una tradició que creix
Fins ara, Regenera Deià ha organitzat tres trobades gastronòmiques construïdes exactament entorn d'aquesta idea: cuinar plegats, entre generacions, nacionalitats i orígens diversos, amb la guia dels padrins i els productes del poble.
La primera va ser un vespre de sopes deianenques, seguit poc després d'un taller de sobrassada a Can Vallés l'hivern passat. La més recent, a principis de juliol, va ser una sopa de peix cuinada i compartida a l'aire lliure a l'amfiteatre. Cada trobada ha seguit el mateix esperit: un padrí o una padrina que explica com es feia un plat fa cinquanta anys, un grup de veïns i visitants que aprenen fent i un àpat compartit per acabar.
Aquestes trobades s'han convertit ràpidament en una de les tradicions més estimades de Regenera Deià, i el projecte vol continuar fent-les créixer: més plats, més padrins, més generacions a la mateixa taula.
Colze a colze amb Lluís Ferrer
Regenera Deià treballa colze a colze amb el xef local Lluís Ferrer, que ha conduït fins ara les tres trobades. En Lluís hi aporta l'ofici d'una cuina professional però, igual d'important, la humilitat d'escoltar, sabent que una padrina que explica com es feia un plat fa cinquanta anys pot tenir tanta saviesa com qualsevol recepta formal.
La seva implicació amb Regenera Deià va més enllà d'aquestes trobades. En Lluís també ha participat de prop en el desenvolupament de Roig, el primer producte local de Regenera Deià: un bitter artesà elaborat amb cítrics de Deià. La seva aportació ha ajudat a donar forma a una beguda que, com els mateixos tallers, converteix el que ja produeix la terra en una cosa que tot el poble pot compartir i de la qual pot estar orgullós.
És aquesta combinació (un xef arrelat al poble, treballant al costat de veïns que encara recorden com es feien les coses) la que fa que el programa funcioni. En Lluís no tracta la cuina de Deià com una peça de museu per conservar darrere un vidre. La deixa respirar, l'adapta i ajuda a dur-la endavant.
Per què és important per a la regeneració
Recuperar una recepta és un gest petit. Però multiplicats per tot un poble, per les estacions i per les generacions, aquests gestos petits sumen una cosa més gran: una comunitat que encara sap alimentar-se de la seva pròpia terra i que confia prou en el seu propi coneixement per transmetre'l.
Per això Regenera Deià entén la gastronomia com a part de la mateixa feina regenerativa que els boscos, l'aigua i els camps. Una marjada restaurada importa més quan algú encara sap què cuinar amb el que hi creix. Un hort recuperat importa més quan la seva fruita torna a acabar dins una olla, damunt un fogó de Deià.
La cuina de Deià mai no va ser feta per quedar-se quieta. Va néixer del que donava la terra i de la gent que la sabia aprofitar, i, trobada rere trobada, torna a aprendre a fer-ho.



