3 d'agost de 2025

Pasturatge per a paisatges resilients

Pasturatge per a paisatges resilients

Fa dos anys, un petit ramat de cabres va tornar a les pastures abandonades de Deià. Avui és una de les eines més eficaces de la vall contra els incendis.

Quan pensam en prevenció d'incendis, sovint imaginam camions de bombers, helicòpters i equips d'emergència. Però durant la major part de la història mediterrània, una de les eines preventives més eficaces caminava amb quatre potes.

Inspirats per la iniciativa catalana Ramats de Foc, a Regenera Deià vàrem començar fa dos anys el nostre propi projecte de pasturatge. Vàrem donar casa a un petit ramat de cabres, vàrem començar a aclarir les nostres terres i les dels veïns i vàrem crear una rutina: pasturar cada horabaixa, durant les tres darreres hores abans de la posta de sol, recorrent zones abandonades, finques i camins. És sobretot una pràctica d'observació: llegir la terra, anar allà on més fa falta i donar temps a les plantes perquè es recuperin. Retornar alguna cosa a l'ecosistema del qual formam part és la raó principal per la qual ho feim.

Vells aliats, paisatge antic

Els animals de pastura (cabres, ovelles, ases) eren essencials per a un paisatge de Tramuntana ben gestionat. No eren només una font d'aliment, llana i ingressos; eren gestors actius del territori, cuidats perquè sostenien la vida, no perquè fossin béns passius. Movent-se per marjades, vores de bosc i vessants de muntanya, es menjaven la vegetació que, si no, s'acumularia com a combustible, i ajudaven a mantenir el mosaic que va definir la Serra durant segles.

Bona part d'aquesta activitat ramadera ha desaparegut. A mesura que el turisme allunyava la gent de l'agricultura tradicional, la població rural es reduïa i les zones de pastura s'abandonaven. Els matolls es varen estendre, el pinar jove va envair antigues terres de conreu i la vegetació es va fer més densa. El resultat és un paisatge amb molt més combustible continu que abans, un canvi amb conseqüències que van molt més enllà del risc d'incendi: la vegetació densa competeix per una aigua escassa, redueix la diversitat d'hàbitats i, a molts de llocs, fa desaparèixer els espais oberts dels quals depenen els pol·linitzadors, els ocells i les plantes autòctones.

Reintroduir el pasturatge és una de les maneres més eficaces i naturals d'afrontar aquests reptes. A Regenera Deià, el concepte de pasturatge guerriller explora com uns animals ben gestionats poden tornar a ser aliats en la regeneració del paisatge.

Més que gestionar la vegetació

Aquest enfocament és cada vegada més reconegut al sud d'Europa, a mesura que conservacionistes, enginyers forestals i especialistes en incendis redescobreixen el que les comunitats rurals entenien de manera intuïtiva: els animals poden fer una feina ecològica difícil, cara o simplement impossible de replicar només amb tecnologia.

Però el pasturatge guerriller va més enllà de la vegetació. Planteja una pregunta més àmplia sobre el futur de les economies rurals. Si el pasturatge torna a ser econòmicament viable, pot donar suport als pagesos locals, crear nous mitjans de vida i reforçar el vincle entre les comunitats i els paisatges que habiten. El pasturatge, en altres paraules, no és només una eina de conservació: forma part d'una estratègia regenerativa més àmplia que uneix ecologia, cultura i economia, i els paisatges sans necessiten una cura sostinguda per activitats capaces de mantenir-se per si mateixes amb el temps.

De més a prop: el pasturatge guerriller a Deià

El nom «pasturatge guerriller» provoca reaccions de tota mena la primera vegada que se sent: des d'imatges de guerra a la jungla fins a goril·les tropicals, o el cansament davant una altra etiqueta de moda per a una pràctica que existeix des de fa mil·lennis. Sigui quina sigui la teva primera reacció, el que ens importa és què et sembla la nostra manera de tenir cura de les terres abandonades de Deià.

No és només una manera d'aprofitar pastures pobres o de gestionar la vegetació espontània amb animals. És una manera de fer els nostres boscos més segurs, ajudar la biodiversitat a prosperar i preservar un patrimoni agrari ancestral: un nom modern per a una pràctica que va sorgir, senzillament, de la necessitat d'actuar.

Fa tres anys, ABOCA Verds va néixer d'aquesta mateixa urgència: uns olivars sense gestió s'havien convertit a poc a poc en un pinar propens als incendis, i una parella jove va sentir la necessitat de fer-hi alguna cosa, amb l'esperança de produir algun dia un bon formatge de cabra. Mentre esperam que les nostres cabres estiguin a punt per munyir, ja fan una feina essencial gestionant el sotabosc de pinar a la banda de ponent del municipi.

Fa dues setmanes va arribar el nostre primer ramat d'ovella roja mallorquina, la raça autòctona de Mallorca, que aporta a la guerrilla un segon conjunt d'hàbits de pastura complementaris.

Per què «guerriller»?

La paraula «guerriller» del nom fa referència a fer actuacions de pasturatge puntuals i dirigides allà on i quan més fan falta. Concentram els animals a les parcel·les que consideram que necessiten una gestió més urgent: terrenys al costat de camins públics i privats, torrents i carreteres, on el risc d'incendi és més alt.

Aquesta tècnica d'alta intensitat i ben gestionada beneficia tant la terra com les persones. Redueix el sotabosc dens de matolls, ajuda a recuperar l'equilibri entre els estrats de vegetació (afavorint la biodiversitat), permet que la pastura es recuperi en lloc de degradar-se per sobrepasturatge, contribueix a fixar carboni i ajuda a prevenir l'erosió del sòl i l'evaporació de l'aigua. A més, els animals dispersen llavors, convenientment empaquetades en el seu propi adob natural.

I aquest és el nostre secret més ben guardat: als animals els encanta. L'accés constant a vegetació fresca i variada millora la seva salut i el seu benestar, i redueix la necessitat de dur farratge d'altres indrets de l'illa (o de la Península), així com la dependència del pinso comercial.

El pasturatge guerriller és una tècnica de gestió del territori que, per desgràcia, està desapareixent a mesura que la ramaderia extensiva minva i els models industrials n'ocupen el lloc. Els sistemes de pasturatge extensiu, conscient i rotatiu que respecten el benestar animal són cada vegada més rars, i amb ells desapareixen el coneixement tradicional, les habilitats i la cultura rural que els envoltaven. Aquesta és una de les raons per les quals creiem que és tan important recuperar aquesta manera de tenir cura de la terra.

Arriben els collars GPS

Una de les novetats de la nostra guerrilla és la tecnologia de tancat invisible. Els nostres ramats duen collars GPS que ens permeten crear i moure zones de pastura virtuals sense construir tanques permanents. Això ens dona flexibilitat per respondre ràpidament als canvis i dirigir el ramat amb precisió allà on més es necessita la seva feina, alterant el paisatge al mínim. Per a nosaltres, els collars no substitueixen un bon pastor; són una eina més que ens ajuda a gestionar la terra amb més eficàcia, millorar el benestar animal amb un pasturatge adaptatiu i fer que aquesta pràctica tradicional torni a ser viable al segle XXI.

Un dels grans avantatges dels collars és que permeten crear zones d'exclusió dins una àrea de pastura: límits virtuals que protegeixen arbres joves, marjades de pedra en sec, hàbitats sensibles o qualsevol element de valor ecològic o cultural, mentre els animals continuen pasturant lliurement al voltant. Aquesta precisió fa plenament compatibles la conservació i el pasturatge, i la flexibilitat del tancat virtual ens permet estendre el pasturatge guerriller per tot el municipi: en lloc d'un gran ramat en un sol lloc, podem fer rotar alhora diversos ramats més petits, centrats en les zones prioritàries a mesura que les condicions canvien al llarg de l'any. El resultat és una resposta més ràpida al risc d'incendi, una gestió de la vegetació més eficient i un millor equilibri entre la pressió del pasturatge i la recuperació de l'ecosistema.

Com a humans, hem de tornar a aprendre que no som el centre del món, que anar més a poc a poc és, en molts de sentits, la resposta als problemes interconnectats que afrontam, i que gestionar un ecosistema des de dins vol dir entendre'ns com a part d'ell. La resiliència futura de Deià depèn d'aquesta comprensió: del que construïm i del que estiguem disposats a recuperar.

Comença avui

Desbloquejant models regeneratius a Deià

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Mai no cedim les teves dades a tercers.

REGENERA DEIÀ és impulsat per FIM

Reconnectant persones i territori

Regenera Deià és impulsat per FIM Fundació Iniciatives del Mediterrani, una entitat sense ànim de lucre registrada a Espanya (G16566804), amb seu a Sant Roc, 4, 07001 Palma (Illes Balears). D'acord amb el marc legal i normatiu aplicable a les fundacions i a les entitats sense ànim de lucre, Regenera Deià es desenvolupa segons principis de transparència, ètica i impacte comunitari responsable, i dona suport a iniciatives que reforcen la resiliència territorial i l'acció regenerativa.